Del 25 de març al 4 del passat mes d’abril, els pares i mares de Gràcia van preinscriure els seus fills i filles a les escoles i instituts del Districte per al curs 2008-2009, pel qual s’han ofert 490 places públiques per P3 i 550 concertades, més 226 places públiques per 1º d’ESO i 175 concertades pel que fa al Districte de Gràcia.
El 15 d’abril va tenir lloc el sorteig públic als serveis centrals del departament d’Educació i, en aquesta mateixa data, les famílies van saber si la seva petició havia estat acceptada. Pel que fa a l’educació de 0 a 3 anys, la preinscripció s’ha fet entre el 5 al 16 de maig. En tots aquests casos, però, trobar el centre desitjat no sempre és possible, tot i l’esforç de l’administració perquè el repartiment sigui el més ajustat possible a la circumstància social de cada districte.
Quines han de ser les condicions bàsiques que ha de reunir el nostre sistema educatiu? Per una banda, la garantia d’una educació de qualitat i la plena gratuïtat de l’educació obligatòria i, per l’altra, la idea de servei públic educatiu introduïda pel Pacte Nacional d’Educació (p.22) -aprovat l’any 2006-, que el defineix de la següent manera:
“El servei de l’educació escolar considerat com un servei essencial de la comunitat, destinat a fer que l’educació escolar sigui assequible a tothom, sense distinció de cap classe, en condicions d’igualtat d’oportunitats, amb la garantia de regularitat i continuïtat, i amb l’adaptació progressiva als canvis socials.”
Per assegurar que el sistema funcioni i vetlli per tots els interessos, hi ha diferents actors que tenen veu en el disseny d’un projecte comú que atengui la realitat social. A nivell local, Carmen de Dios, tècnica d’educació del districte, destaca el consell escolar de Gràcia –de caràcter consultiu- com un dels òrgans més importants, on està representada tota la comunitat educativa, tant de l’escola pública com de la concertada, amb els directors i directores, el professorat, els pares i mares, l’alumnat i les associacions. La gestió de l’educació a la ciutat queda en mans del Consorci d’Educació de Barcelona, un ens creat pel govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. De Dios apunta la importància que té la funció del consell, com a nexe entre l’escola i el territori, ja que aquest pot exigir un replantejament de les propostes fetes pel Consorci, com en el cas recent de les onze al·legacions fetes en base al mapa escolar. Per altra banda, el govern del districte també té competències en l’àmbit educatiu, com la cerca de sòl per a la construcció de nous centres educatius, el seguiment de les obres i el paper d’interlocutor, coordinador i dinamitzador.
Quan es compleix un any després de les últimes eleccions municipals, celebrades el maig de 2007, Montserrat Vilalta, membre de la Coordinadora d’AMPAs de l’escola pública de Gràcia i presidenta de l’AMPA del CEIP La Sedeta destaca l’augment en la participació al Pla d’Actuació de Districte, el qual estableix l’educació com la prioritat a atendre a Gràcia, i també a la Coordinadora. Aquest increment, derivat d’un augment de les inquietuds per part de la comunitat de pares i mares dels escolars, segons Vilalta, és positiu perquè garanteix una major pluralitat a l’hora de dissenyar un projecte comú que s’adapti als canvis socials. David Companyon, conseller d’educació del districte per ICV- EUiA, recalca que la comunitat educativa de la zona sud és més forta i estructurada que no pas al nord, raó per la qual s’han engegat programes que reforcin la implicació de les AMPA, mestres i alumnat. No obstant això, en situacions puntuals de reivindicació es veu un clar augment de la participació, puntualitza Vilalta, com quan es va anunciar la intenció de tancament de l’IES Bosch i Gimpera, finalment descartada pel Consorci d’Educació, si més no fins que les obres del nou IES Vallcarca s’acabin. Si bé és cert que hi ha molts aspectes a solucionar en matèria d’educació al districte, Companyon opina que la comunitat educativa fa un balanç positiu del funcionament de l’escola amb suport públic de Gràcia.
La distribució de l’alumnat
Gràcies a la participació al Consell Escolar Municipal, Vilalta té una visió global sobre la segregació de la població escolar en funció del seu origen socioeconòmic, fet que es fa molt palès a Ciutat Vella però que a Gràcia, en menor grau, també es produeix. Els col·legis concertats com Claret i Sant Josep-Teresianes o, entre l’oferta pública, el CEIP Reina Violant, reben molts menys alumnes procedents de la nova immigració i els que reben són d’una classe econòmica determinada, mentre que centres públics com el CEIP Josep Maria Jujol, el CEIP Rius i Taulet, el CEIP Patronat Domènech i el CEIP-IES La Sedeta en reben més (en aquest cas, un 60% del nou alumnat de P3 era nouvingut). Vilalta, en nom de les AMPA del districte, demana que el Pla Nacional d’Educació redueixi les diferències entre l’escola privada i la concertada, com passa amb la contraprestació econòmica que rep l’escola concertada per la matriculació d’alumnat immigrant. En aquest sentit, Pilar Bestué, directora del CEIP Montseny i representant dels directors i directores de l’escola primària pública, juntament amb Albert Colàs, representant del CEIP Rius i Taulet al Consell Escolar del districte, insisteix que cal distribuir l’alumnat immigrant a les escoles públiques i concertades de forma igualitària, amb l’objectiu d’evitar la creació de guetos també a Gràcia, i destacar el valor afegit que aporta la multiculturalitat a l’aula.
El nord i el sud de la Vila
Bestué, des de la perspectiva de directora del CEIP Montseny, també lamenta el trencament entre el nord i el sud del districte de Gràcia: mentre que el sud pateix concentració i saturació, el nord –amb una orografia complicada- registra places vacants que són adjudicades a l’alumnat que no ha accedit a la seva primera opció. En alguns casos, com l’anteriorment referit de l’IES Bosch i Gimpera, es tem el possible tancament per manca de matriculació. Una factible solució que veu Bestué a aquest problema és millorar la connexió entre el nord i el sud.
Carme López, directora de l’IES La Sedeta i representant dels directors i directores d’ensenyament secundari públic, sosté que amb els quatre instituts que actualment funcionen al districte, la zona està ben coberta. De tota manera, Carme López adverteix que cal fer una previsió per d’aquí a quatre anys, quan s’incrementarà el nombre d’alumnat de secundària. Al respecte de la planificació, David Companyon alerta del retard de deu any que portem per dur-la a terme, tenint en compte l’índex de natalitat i nouvinguts, sobretot a la zona sud de la Vila. En aquesta línia, el portaveu d’ERC al districte, Àlex López, reclama que s’acabi de solucionar el mapa escolar i que es faci una distribució homogènia dels equipaments d’educació pública, cosa que es començarà a resoldre, segons ell mateix, amb la inauguració de dues escoles bressol públiques més en aquest mandat. Alberto Belón, portaveu del PP a Gràcia, proposa posar en funcionament quatre noves línies d’ESO i dues per primària. Plantejant una qüestió més de fons, el portaveu d’Educació de CiU al districte, Francesc Gambús, demana una planificació per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar en els centres d’educació secundària. “Tenim un món basat en la societat del coneixement i un sistema educatiu que no prepara l’alumnat per a la realitat de la vida adulta”, adverteix. Gambús proposa fer un registre i un estudi a fons de la tipologia d’aquest alumnat, per tal de poder atendre les seves necessitats de forma ajustada i evitar el fracàs escolar.
Augment de places a les escoles bressol
Conxi Garcia, responsable de la Llar d’Infants Regina, planteja des de la iniciativa privada la proposta d’augmentar amb cinc infants més cadascuna de les línies de les escoles bressol, amb el qual pal·liar el dèficit d’oferta. “No afectaria en excés per al dia a dia del centre i sí milloraria el problema de més famílies”, apunta. Donada la insuficiència de l’oferta pública, Garcia proposa també un recolzament econòmic més gran de les administracions per a la iniciativa privada. CiU i PP són els partits més sensibles a aquest plantejament: el portaveu del PP, Alberto Belón, proposa l’acceleració de les obres de l’escola bressol pública però també la construcció de vuit noves escoles bressol amb el suport de la iniciativa privada, fet que suposaria un increment de 873 places, el 20% de la població actual de 0 a 2 anys. També CiU, a través del seu portaveu d’Educació Francesc Gambús, proposa augmentar el nombre de concerts d’escoles bressol privades per fer més assequibles els preus. David Companyon recorda que el Pla d’Actuació del Districte estableix la construcció de 4 escoles bressol públiques en l’actual legislatura. Una altra dada: en el nou curs 2008-2009, es calcula que més del 50% de la població nascuda al 2005 tindrà problemes per accedir a P3; per pal·liar el dèficit, l’Administració ha concertat dues noves línies de 25 places, una amb l’escola Sant Estanislau de Kostka i l’altra amb La Salle Gràcia, assolint la xifra de 550 places concertades per a P3.
Encara hi ha un altre element de debat educatiu, segons apunta Josep Martí Santos, director de La Salle Gràcia: el concepte de continuïtat i integració de tots els cicles de formació de l’alumnat, per poder rebre tota l’educació obligatòria en un mateix entorn. Mentre l’escola pública opta per l’associació entre CEIP i IES -Companyon esmenta el concepte de “matriculació única”, una proposta que fa el Consell d’Educació, la qual suposa que les famílies només hagin de matricular els fills i filles quan entren a l’escola bressol i la resta d’itinerari estigui predefinit amb antelació-, l’escola privada tendeix a presentar una oferta integrada. La Salle Gràcia, actualment, està especialitzada en la secundària, el batxillerat i la formació professional, però espera completar tots els cicles i així ho ha començat a fer amb una nova línia de P3. Martí Santos també es mostra crític amb l’Administració per incomplir la promesa dels «contractes-programa» –dotació de recursos que fa l’Administració al centre concertat per tal que la prestació del servei educatiu d’interès públic que fa el centre sigui gratuït- de cara al 2010 o les despeses afegides per la implantació de la sisena hora. En canvi, Martí Santos posa de manifest que iniciatives com Temps de barri o obrir els patis en horari no lectiu ja es fan a La Salle Gràcia des de fa molt de temps sense cap suport econòmic públic, quan tot just ara s’implanten a la xarxa pública. David Montfort, que intervé com a representant dels Lluïsos de Gràcia en el disseny del Pla Educatiu d’Entorn del districte, defensa el desenvolupament d’iniciatives que apropin petits/es i joves al seu entorn social, promoguin la vida de barri i creïn un sentiment de pertinença, però matisa que tot i haver progressat positivament respecte a les propostes d’activitats en horari lectiu, encara queda molt a treballar pel que fa al temps de lleure.
Actualitat política
El passat 28 d’abril de 2008, el Conseller d’Educació Ernest Maragall va presentar l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya. A continuació es destaquen algunes de les opinions dels sindicats:
- Josep Mª Álvarez, secretari general d’UGT i Enriqueta Nogales, sindicalista de FETE-UGT: Promeses incomplertes en quant a l’educació dels 0 als 2 anys, ja que no es contempla. S’estableix una carta de compromís que els pares i mares han de firmar conforme es comprometen amb l’educació de llurs fills, però no es fa la mateixa exigència als centres conforme es comprometin a educar els pares en matèria de pedagogia dels fills. S’incideix molt sobre la protecció jurídica i assistencial de l’alumnat, però es fan ulls cecs a la vulnerabilitat del professorat.
- Joan Coscubiela, secretari general de CCOO: L’educació s’ha de contemplar com un dels principals elements integradors de les persones immigrades a Espanya. Cal major implicació per part de les empreses, per tal d’aconseguir la conciliació d’horaris familiars. Cal evitar la segregació escolar i ampliar el nombre de places públiques.
- Rosa Canyadell, cap de premsa d’USTEC-STEs: La nova llei posa escola pública i concertada en un mateix sac, sense assegurar que l’escola concertada no faci selecció d’alumnat. S’estableix una gestió de l’escola des del punt de vista empresarial i no com a servei públic. El batxillerat nocturn és important per donar igualtat d’oportunitats.
- Pere Forga, secretari d’informació d’USOC – Federació d’Ensenyament: L’escola concertada i la pública no han d’estar confrontades i s’han de finançar de manera suficient, ja que donen un servei essencial. La llei ha de fer que l’alumnat assoleixi l’ensenyament obligatori, però també ha de potenciar l’excel·lència educativa, és a dir, aquells alumnes amb més capacitats per destacar.
La UNESCO considera que l’educació és un dret de tota persona des del naixement i al llarg de tota la vida, considerant l’educació com un tresor i l’escola com un bé comú, sense discriminació d’edat, de procedència, de gènere, de creença o de capacitat. És l’escola qui ha de compensar amb equitat les desigualtats existents a la societat. En conseqüència, des d’aquesta visió, l’escola ha de ser inclusiva; la diferència i el pluralisme en són valors essencials i, per tant, les seves metodologies han de respondre als reptes actuals respectant la dignitat i la llibertat dels infants i joves.
*Extracte de la carta “Participació i diàleg” d’Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, publicada al diari AVUI, 15.02.08.
*Article publicat a la revista DDN-Des Del Nord:
- Entre l’oferta i la demada, el llarg camí del sistema – Revista DDN-Des Del Nord, abril 2008. p.10 i 11 (pdf)
- Entre l’oferta i la demada, el llarg camí del sistema – Revista DDN-Des Del Nord, abril 2008. p.13 i 14 (pdf)
