Lliçó de ciència recreativa

És útil la PlayStation per popularitzar la ciència entre els més joves? Quin interès científic hi pot haver-hi en un espectacle de bombolles de sabó? I es pot fer una obra de teatre per apropar el concepte de quark a les noves generacions? Totes aquestes preguntes es responen amb un sí a l’EuroScience Open Forum 2008, que fins dimarts se celebra a la Fira de Barcelona.

Entre de la conferència magistral que va oferir divendres Pierre Magistretti -sobre la tecnologia d’imatges cerebrals i les implicacions ètiques- i el turisme que aprofiten per fer molts dels eminents conferenciants, les opcions més interessants del congrés són les activitats obertes al públic, on s’hi poden trobar els estands de nombrosos organismes, institucions i altres entitats que treballen per la cultura científica distribuïts en diferents nivells.

Una de les activitats proposades és una obra de teatre per divulgar la ciència. En acabar l’espectacle, en Biel -un joveníssim espectador- li diu a la responsable de la companyia: «no he entès res». L’experiència artística dóna lloc al dubte i al diàleg, una altra manera de plantejar-se les coses (inclús de posar en dubte l’efectivitat de com les divulguem). Dues passes al costat hi ha un estand de la PlayStation 3 / NVIDIA. Una simple proposta lúdica? No. Qui vulgui contribuir a la ciència ho pot fer des de casa seva, només cal disposar d’una Play o una targeta gràfica NVIDIA i, durant les estones en les quals no es juga amb l’aparell, oferir la potència d’aquest -molt més que la d’un ordinador- per realitzar simulacions dels comportaments de proteïnes, com ho farien si estiguessin en condicions biològiques i així generar dades que serviran per desenvolupar noves aplicacions biomèdiques. Però no tot són noves tecnologies, la ciència més bàsica també hi té lloc a l’ESOF: un frare meteorològic ens diu si fa vent, si hi ha humitat o si plou. Aquest artefacte que tots hem vist de vegades a alguna botiga de regals i coses curioses es basa en un pèl que uneix el braç de cartró mòbil i si hi ha humitat, doncs aquest es carda, arronsant-se, i marca un nivell o l’altre dient el temps que farà. Mentre el frare prediu el temps, l’Alícia de 4 anys juga a fer de paleontòloga a l’estand dels fòssils de dinosaures.

Precisament, de cara a properes edicions, l’organització del congrés es proposa ampliar l’espai destinat a futurs joves científics. Aquesta proposta serà tinguda en compte després d’escoltar el projecte de recerca d’en Lluís Ochando, la Sara Pueyo, la Queralt Sáez i la Mar Tous, alumnes de 1º d’ESO de l’IES El Cairat d’Esparreguera amb el seu projecte sobre les bombolles. Encuriosits per les coses de la vida, un dia es van es van preguntar com aconseguir bombolles més grans. Alhora els sorgia un dubte: allò es tractava d’art o ciència? Així va ser com van començar a fer recerca i esbrinar multitud de conceptes científics, implícits en la vida quotidiana. Molt entusiasmats concloïen que les bombolles són ciència i tenen aplicacions molt importants a la vida, però que també són art.

L’art de les bombolles d’en Pep Bou protagonitza la inauguració de l’ESOF 2008, presentada pel mestre Jorge Wagensberg i una platea on no hi cap ni una agulla. És un espectacle delicat i elegant, entre l’art i la ciència, que inclou intervencions de grans científics, com ara el professor Pedro Alonso -eminència en la recerca contra la malària- que aprofita per reclamar més inversió en recerca biomèdica i destinar més diners a problemes que afecten gran part de la població mundial.

Propostes alternatives

Els límits de l’ESOF van més enllà. En una cita com aquesta, l’enginyer i emprenedor Marc Olivé no s’ho pensa i s’hi instal·la amb el seu enginy al davant de la fira. Mostra un molí de vent que permetria crear energia elèctrica i fer bullir aigua de mar. Del vapor generat, s’aconseguiria aigua potable. Segons Marc Olivé, aquest invent té moltes possibilitats i avantatges sobre els molins de vent actuals i pot millorar la situació davant del canvi climàtic. No pretén fer-se ric, tan sols contribuir al món i que algú que el pugui ajudar, apadrinant aquest projecte.

*Article publicat al Diari Avui.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *