L’espectacle ‘Josep Maria s’agarra i s’atia’ ha estat l’escollit per inaugurar el cicle Rapsodes al Born, coordinat pel crític teatral Joaquim Armengol. Va tenir lloc ahir, dimecres 3 d’octubre, a la sala Moragues del nou Born Centre Cultural.
En absència de cafè i puro, aquestes són les copes que vessaven les paraules de Josep Maria de Sagarra. Copes segellades pels llavis de Martí Sales, Jordi Oriol i Josep Pedrals, els rapsodes/poetes/actors/músics que ahir nit van donar vida, aroma i color a un entramat de textos de Sagarra; fragments d’articles, d’obres de teatre, de novel·les i d’alguna memòria.
La sala de petit format escurçava la distància entre jo-espectadora, el poeta i els seus deixebles. 75 minuts per redescobrir lectures obligades a través de veus agradables i ganyotes còmiques, rostres que més d’un cop em trobo a l’escenari o entre el públic, a qui llegeixo quan publiquen o a qui saludo quan em creuo. Gent de casa. I jo convidada a taula com una més. No, com una més, no: seure sobre un bocí d’història recent em feia sentir una privilegiada. I de menú, les paraules àcides d’en Sagarra i un bon grapat de necessaris bolets a repartir a tort i a dret.
Però el plaer per l’espectacle no es va acabar quan en Martí, en Jordi i en Josep van plegar els tovallons sobre la taula i els llums es van fondre a negre. Això només va ser un punt i a part. Avui m’he llevat encuriosida per l’obra, vida i pensament d’en Josep Maria, més enllà d’aquelles classes de Literatura Catalana d’ara fa unes quantes temporades. Moltes.
Recordar el polifacètic Sagarra, poeta del poble, petit caramel per endolcir un dia gris de tardor.
Imatge: Pere Virgili
*Publicat a: